banner_a.jpg
   
   
   
   
   
   
   
   
   

Un paisatge de cine

La primavera de 1950 va marcar una fita al nostre entorn, tant en l’àmbit del debut com a plató cinematogràfic com en l’atracció d’estadants d’elit, que alhora acabà arrossegant un turisme de masses europeu que es podia beneficiar dels encara verges paratges, una divisa assequible, una gastronomia casolana exquisida basada en els productes del mar i una gent afable i amb ganes d’aprofitar una nova oferta enfront les restriccions del règim totalitari.

Pandora y el holandés errante, amb Ava Gardner al capdavant del repartiment com a gran diva i reclam publicitari i sensual de l’època, va trencar el gel pel que fa al rodatge d’un seguit de pel·lícules provinents del mític Hollywood que van escollir els nostres racons a fi de rodar grans produccions nord-americanes. Hi va tenir molt a veure Alberto Puig Palau, propietari del palauet de Castell, que seguint l’estela de l’antic inquilí, el pintor Josep M. Sert –aquest en l’àmbit artístic i aristocràtic–, tot sovint organitzava trobades i saraus, primer de folklòrics flamencs com ‘La Chunga’, i posteriorment amb actors i directors de fama mundial, o ambdós col·lectius alhora. Una vella amistat del “tío Alberto” –mitificat per la cançó de Serrat– amb Albert Lewin, el director de Pandora, va servir per a què convencés el director que escollís els nostres paratges en lloc de la costa italiana. El trasllat de l’equip de rodatge a la cala palamosina seria el pas definitiu a fi que altres superproduccions s’apropessin a casa nostra per filmar, i que les seves projeccions de retruc servissin com al millor eslògan per als europeus occidentals. Va ser una allau que ja no va parar fins a finals dels anys seixanta: Orson Welles, Douglas Fairbanks, R.L. Mankiewicz, Joseph Losey, Anthony Quinn, Dick Bogarde, Ann Baxter, Liz Taylor o Maria Schneider van ser només algunes de les estrelles que van trepitjar els nostres costers, amb la implicació dels primers establiments de luxe ja establerts a casa nostra fruit de la mediació de l’esmentat Sert –que ja havia hostatjat figures de la talla de Marlène Dietrich o Gary Cooper– i de l’actriu Madeleine Carroll, que es va venir a retirar a Torre Valentina i va esdevenir també una autèntica ambaixadora de primeres figures del Setè Art.

Avançats els seixanta i durant la dècada següent, el cinema espanyol es va fixar també en els nostres paisatges –ara ja amb unes empreses de serveis consolidades–, amb guions sovint molt més frívols i generalment lligats al fenomen turístic i el despertar hedonista d’un país massa temps reclòs als racons foscos de la virtut i la decència. Un dels personatges destactats del país que van col·laborar a aquestes produccions nostrades va ser l’il·lusionista Xevi, sigui com a actor al costat de consagrats artistes nacionals, o bé amb els seus trucs de màgia.

Les comarques gironines no han gaudit mai més d’aquella època daurada, però han tingut algun escadusser projecte cinematogràfic d’èxit en temps més recents com en el cas de Soldados de Salamina o El Perfume, dues pel·lícules de ressò que ens descriu amb detall el llibreter Guillem Terribas.

I no cal oblidar en l’aportació del documental al Baix Empordà, sigui a través de la petja humana al llarg de la història, el patrimoni, el paisatge o el mateix fenomen turístic, de la productora ubicada ala Bisbal VídeoPlay Serveis, coordinada per l’incansable Antoni Martí.

 

 

 

Sumari

 

Pàgines 5 a77

Cobles, músics i orquestres desaparegudes del Baix Empordà

(El tema)

Ramir Lacasa, Gabriel Martín Roig, Jordi Frigola i Arpa, Joan Badia-Homs, Evarist Puig Dunjó, Oriol Oller, Joan Teixidor, Joan Radressa, Jordi Gallegos, Santi Soler

Pàgines 5 a31

El glamour de Hollywood a la nostra comarca

(El tema)

Lluís Molinas i Falgueras, Glòria Jara i Albertí, Antoni Martí Gich, Guillem Terribas

Pàgina 32

La processó de Verges

Jordi Roca i Rovira

Pàgina 40

Ni medieval, ni pagana: barroca i ben catòlica. Notes per a una relectura de la Dansa de la Mort

Salvador Vega

Pàgina 46

L’Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s.XVII

Gabriel Martín Roig

Pàgina 57

Els esgrafiats barrocs de can Frigola de Palafrugell

Ramir Lacasa

Pàgina 66

Caleros a Palamós. Els pescadors Mañé, Ferrés i Déu, tres amics bregats en mil batalles

Consol Martínez, Paulí Martí

Pàgina 72

Medicina popular als pobles mariners del Baix Empordà

Rosa Maria Subirós Teixidor

Pàgina 78

“Les pedres que caminen”, a Torroella de Montgrí

Joan Badia-Homs

Pàgina 82

L’església de l’Hospital de Palafrugell

Martirià Brugada Clotas

Pàgina 86

El ‘Dalí de Palamós’, amic d’artistes i pescadors

Paulí Martí Balland

Pàgina 91

El mestre Josep Bonay i Vidal

Evarist Puig Dunjó

Pàgina 98

El músic romàntic de la Bisbal, el baró de Ferrer

Jordi Frigola i Arpa

Pàgina 103

Animals de companyia

Elena Valero

Pàgina 104

Els Montaner, importants fabricants de suro calongins

Víctor Pou i Casavell

Pàgina 111

‘Lux’, 40 anys com a retratista a la Bisbal

Rosa M. Massana Ribas

Pàgina 117

Els pensaments de Josep Pla, 30 anys després de la seva mort

Josep Maria Bernils

Pàgina 123

Ernest Zaragoza, teòleg i historiador nascut a Sant Feliu

Francesc Estadella

Pàgina 127

Mort el músic Càstor Pérez

Gerard Xarles

Pàgina 130

Protagonistes de la comarca

Pàgina 136

Els llibres

 

 

 

   
   

Subscripció  

  Subscriu-te a la revista clicant aquí

   

Baix Empordà Digital  

   

Rebre informació  

   

Noticies  

La 18ª edició del “Cuina i Golf” de la Cuina de l’Empordanet aplega prop de 250 persones al Club de Golf d’Aro - Mas Nou

Llegiu-ne més...

Arrenquen les XXII Jornades Gastronòmiques «La Clova: Tastets de Mar», a Torroella de Montgrí i l'Estartit

Llegiu-ne més...

Fins al 19 de maig el Museu de la Pesca acull l’exposició “Va de Mar”

Llegiu-ne més...

Calonge celebra el proper cap de setmana la XX edició del Mercat Medieval

Llegiu-ne més...

Cinc municipis del Baix Empordà es converteixen en la segona destinació catalana a obtenir l’acreditació internacional de turisme creatiu

Llegiu-ne més...

Ja és a punt la 4ª edició del “Vívid, el festival del Vi”

Llegiu-ne més...

Diego Arnaste, director general d’Aromar Hotels i Restaurants

Llegiu-ne més...

La Notaria de Palamós, finalista de la “Tapa de l’Any”

Llegiu-ne més...